Excursió d'un dia a Nikko: temporada, multituds, santuaris

Què protegeix la UNESCO a Nikko

La UNESCO va inscriure els Santuaris i Temples de Nikkō el 1999. El lloc abasta 103 edificis o estructures i l'entorn forestal que els envolta. Pertanyen a tres institucions: dos santuaris sintoistes, Tōshōgū i el santuari de Futarasan, i un temple budista, Rinnō-ji. El bosc de cedres que envolta els edificis es va plantar a principis del segle XVII, durant la construcció de Tōshōgū. Els tres funcionaven antigament com un sol complex. Després que una ordre governamental de 1871 exigís que les institucions religioses s'adscrivissin al sintoisme o al budisme, es van dividir en els dos santuaris i un temple que existeixen avui dia.

Tōshōgū: què veus realment

Tōshōgū és el santuari de Tokugawa Ieyasu, que va ser consagrat aquí després de la seva mort el 1616. El seu nét Iemitsu, el tercer shogun, va construir el complex elaborat uns vint anys després. Dins de la zona de pagament primer passes per magatzems amb talles, incloent-hi els tres micos savis a l'estable sagrat i elefants tallats per un artista que mai n'havia vist cap. Després ve la porta Yōmeimon, el nom alternatiu de la qual suggereix que podries mirar-la fins al capvespre. La sala Honjidō té el Drac Ploraner al seu sostre, i la talla del Gat Dorment se situa a la porta Sakashitamon.

Escales, fotos i el mausoleu

Els visitants poden entrar a les sales principalment del santuari ricament decorades, però no es permeten fotografies a l'interior. Passada la porta del Gat Dorment, un llarg tram d'escales de pedra puja pel bosc fins al mausoleu d'Ieyasu, i l'ascens dura uns cinc minuts. Les escales són importants si la mobilitat és una preocupació. El Museu Nikko Toshogu es troba just fora del santuari, i la llista oficial d'entrades el ven per separat de l'entrada al santuari. Conté els efectes personals d'Ieyasu, com ara armadures, espases i cartes que va escriure.

Rinnō-ji i Futarasan, els altres dos

La pròpia pàgina d'història de Rinnō-ji diu que el monjo Shōdō el va fundar el 766. La seva sala principal, la Sanbutsudō, conté tres grans estàtues daurades considerades formes budistes de les tres muntanyes sagrades de Nikko, i una renovació de deu anys de la sala va acabar el 2019. Taiyūin, el mausoleu d'Iemitsu, mira cap a Tōshōgū i és més modest. El santuari de Futarasan està dedicat a les divinitats del mont Nantai, el mont Nyoho i el mont Taro, i la major part dels seus terrenys són d'accés gratuït. El pont Shinkyo pertany al santuari de Futarasan.

Read next: Excursió d'un dia a Nikko des de Tòquio: quina reservar

Les cascades de Kegon i el llac Chūzenji

El llac Chūzenji es va formar fa uns 20.000 anys, quan una erupció del mont Nantai va bloquejar la vall. Les cascades de Kegon són l'únic desguàs del llac i cauen 97 metres. Una plataforma d'observació gratuïta sobre les cascades és fàcil d'arribar-hi a peu, i una plataforma de pagament a la base s'assoleix amb un ascensor que baixa uns 100 metres. La guia oficial de visitants de Nikko qualifica el llac com el llac natural més alt del Japó, a 1.269 metres sobre el nivell del mar. Antigament, diverses ambaixades estrangeres van construir vil·les de vacances a les seves ribes.

La carretera Irohazaka

La carretera Irohazaka enllaça la població de Nikko amb el llac Chūzenji amb 48 revolts de forquilla. Es tracta de dues carreteres separades d'un sol sentit, una per pujar i una per baixar, i els revolts porten el nom dels 48 caràcters de l'antic sil·labari japonès. El trajecte habitual dura uns 20 minuts. En el pic de la tardor, un guia supervisat per l'Associació de Turisme de la Ciutat de Nikko afirma que pot trigar de dues a tres hores, i recomana sortir d'hora al matí. Els revolts de forquilla són durs per a qualsevol persona propensa al mareig, així que asseieu-vos a prop de la part davantera.

El color de la tardor: on i quan

En un any mitjà, el color comença a dalt de tot, a Yumoto Onsen, a principis d'octubre; és millor als voltants del llac Chūzenji i la carretera Irohazaka a mitjan i finals d'octubre, i arriba a la població de Nikko a la primera meitat de novembre. Els aurons del jardí Shōyōen del Rinnō-ji solen assolir el seu punt àlgid també cap a la primera meitat de novembre. A causa d'aquesta diferència, un dia de finals d'octubre pot trobar el llac en el seu millor moment mentre la població encara és verda, així que consulteu un informe actual del color abans de triar una data.

Primavera, estiu i hivern

Les fonts de visitants de Nikko destaquen la tardor per les retencions de trànsit, de manera que les altres estacions es tracten més d'escenaris que de cues. La primavera porta vessants verdes, amb floració dels cirerers al llac i azalees a principis d'estiu. A l'estiu, l'altitud del llac el manté més fresc que les terres baixes, i les orenetes de casa asiàtiques migratòries visiten les cascades de Kegon. A l'hivern, les cascades es congelen gairebé del tot, cosa que dona a la cascada un aspecte diferent de la vista verda d'estiu. Vestiu-vos per capes per al llac en qualsevol estació, perquè es troba a 1.269 metres, més alt que la població de Nikko.

Aglomeracions: on el dia s'alenteix

L'aglomeració que cal preveure és més de trànsit que no pas dels santuaris. A la tardor, la carretera de Nikko a Chūzenji pot alentir-se fins a arrossegar-se mentre els visitants arriben per la follatge, i la carretera Irohazaka és el coll d'ampolla. En el circuit en autocar, l'operador pot reordenar les parades o canviar els horaris per trànsit o meteorologia, i aquests canvis del mateix dia no són reemborsables. Si viatgeu pel vostre compte, començar d'hora és el consell de la guia supervisada per l'Associació de Turisme de la Ciutat de Nikko, i deixar marge al pla ajuda.

Què cal portar

Porteu calçat còmode, perquè els santuaris tenen camins de pedra i escales. Emporteu aigua i una mica de diners en efectiu, ja que no a tot arreu accepten targetes. El tour en autocar no permet equipatge ni bosses grans, amb una bossa de mà per persona. Porteu una capa per al llac. Nikko és coneguda pel yuba, una delicada pell de tofu, i també hi ha restaurants de fideus soba i cafès informals a la zona, així que podeu comprar el dinar en lloc de portar-lo. Recordeu que no es permeten fotografies dins de les sales principals dels santuaris, i manteniu la bossa prou petita per a les escales i l'autocar.

Per a qui no és

Si voleu veure bé les tres institucions UNESCO, un dia és poc, perquè les parades d'un tour en autocar només inclouen el Tōshōgū entre elles. Si les escales us costen, la pujada a la tomba d'Ieyasu pot ser massa, i la pàgina de reserves no indica cap detall d'accessibilitat, així que pregunteu a l'operador abans de reservar. Si les corbes us maregen, la carretera Irohazaka és la part més dura del dia. I si voleu un Nikko tranquil, recordeu que les setmanes de màxim color són les més concorregudes a la carretera.